La falla del Guix és un gran accident tectònic que discorre en una recta d’uns 10 km de sud-oest a nord-est, des del nord de Santpedor fins a Horta d’Avinyó travessant el riu Llobregat i la falda sud de la serra de Montcogul. Té el centre, el desenvolupament màxim i la major complexitat a l’àrea de la Botjosa i el Cogulló, al sud de Sallent. Es coneix de manera simplificada com falla del Guix, malgrat que l’estructura és força més complexa.
L’estructura a l’engròs és un anticlinal amb falla inversa a l’eix, en la qual el bloc nord s’ha enfilat i cavalcat damunt del bloc sud a conseqüència de força tectònica de compressió. L’existència de sal, a uns 400 metres de fondària i en una potència que pot superar els 300 metres, va facilitar i lubricar la generació d’aquest gran anticlinal. La sal, de consistència plàstica en comparació als estrats rígids de gresos, calcàries lacustres i de les altres roques del damunt, va lliscar empesa per la força tectònica i pel pes de les roques del damunt acumulant-se al nucli de l’anticlinal. La falla del Guix és la manifestació situada més al sud a Catalunya de l’orogènia dels Pirineus en la fase més tardana. L’alçada del salt de falla i la distància d’encavalcament varien al llarg de la falla, sent ambdues majors al tram central, a Sallent.
Al detall, la disposició dels estrats a la zona de la falla és bastant més complexa, amb plecs consecutius i, com a mínim al tram central, el desdoblament en dues falles paral·leles.
El pas de la via dels FGC talla un llarg escarpament al costat est del peu de la muntanya del Cogulló de Sallent, entre la colònia minera de La Botjosa i la vall de Soldevila, obrint una esplèndida finestra a la falla del Guix que talla en perpendicular. La galeria d’imatges superior mostra tres zones de la falla del Guix observades en aquest escarpament de la via, ordenades de sud a nord. Les fotos 1ª i 2ª corresponen als dos plans de falla que discorren paral·lels, la 3ª a un plec comparativament menor situat més al nord.
A uns 1200 metres a l’oest, un torrent que baixa del runam del Cogulló a la riera de Soldevila descobreix un petit tram de la falla del Guix (foto 4ª, galeria inferior), que probablement es correspon amb la imatge 3ª vista des de la trinxera de la via i que hem anomenat plec nord.
A uns 750 metres més al nord-est, el riu Llobregat, com la trinxera de la via, creua en perpendicular la falla del Guix al polígon industrial de l’Illa (foto 5ª, galeria inferior). En aquest cas la imatge correspon a la falla principal.
Totes les fotos estan preses mirant a l’oest, de manera que a les imatges el sud queda sempre a l’esquerra i el nord a la dreta.
El topònim de falla del Guix prové de l’existència de capes de guix primari al bloc nord enlairat de la falla.
La mineria de potassa de Sallent i Balsareny, aturada des del juliol del 2020, ha minat el subsol al bloc nord de la falla del Guix. Un mal atzar i el menyspreu pel bé comú van fer que els dos runams de residus salins de Sallent, el de La Botjosa i el del Cogulló, se situessin precisament damunt de la falla del Guix sense haver realitzat treballs d’impermeabilització del terreny previs a l’abocament dels residus salins i menystenint el risc de contaminació salina generalitzada de les aigües. Efectivament, es comprova la circulació d’aigua salada pel pla de la falla sud del Guix a la dreta del Llobregat a Sallent arreu on aquesta és visible, tant a la trinxera de la via provinent del runam salí del Cogulló que té a sobre, com a la vora del Llobregat per on brolla un cabal major perquè s’hi suma salmorra provinent del runam de La Botjosa.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]
- Vegeu la circulació de salmorra procedent del runam del Cogulló pel pla de falla sud del Guix .
- Vegeu l’article La falla del Guix, de Jordi Badia.