Torrent de Pèlags (Guardiola)

El torrent de Pèlags –o de Pèlecs- neix prop de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc (Anoia) i es dirigeix cap a nord, termeneja el municipi de Castellfollit del Boix on rep les aigües del torrent de Maians Vell i entra plenament a la comarca de Bages al terme de Sant Salvador de Guardiola. El torrent de Pèlags baixa acompanyat pels torrents paral·lels de la Font de Boix a l’est i de Julenques, encara més a l’est, formant una mena de trident. L’àrea d’aquestes tres valls paral·leles compreses entre la carretera C-37 de Manresa a Igualada i la carretera BP-1101 de Manresa al coll de can Massana és molt poc habitada, però, lamentablement, va resultar intensament afectada per l’incendi forestal del 26.07.2015 que s’inicià al terme d’Òdena i s’extengué fins al de Sant Salvador de Guardiola, i que se superposa a l’incendi del 1986, encara més extens, de Montserrat.

Al municipi de Guardiola, el torrent de Julenques conflueix amb el de la Font del Boix que, al seu torn i poc més avall, conflueix amb el de Pèlags. Aquest és un aiguabarreig que cal tenir en compte no pas per la magnitud dels cabals ni per l’extensió de la zona humida, sinó per la bellesa dels 3 torrents que sumen les aigües per engendrar la riera de Guardiola. La riera de Guardiola acabada de néixer tampoc conservarà el seu nom fins al final; al seu tram més baix, abans d’incorporar-se al riu Cardener al terme de Castellgalí, passa a anomenar-se riera de Cornet.

Al tram on el torrent de Pèlags és fronterer entre el Bruc i Castellfollit del Boix hi ha un antic pou de glaç mig enrunat, però que conserva un arc de la volta del sostre.

El torrent de Pèlags porta aigua neta i clara per l’absència d’abocaments i perquè s’oxigena al saltironejar sobre la roca marina dura, del període Eocè.

En temps de secada,el torrent de Pèlags queda reduït a un rosari de tolls. A la imatge, un d’aquests tolls al fons del qual arrelen asprelles (Chara sp.) –algues indicadores d’aigües ben oxigenades i de substrat calcari- i, a la vora i emergint, bogues de fulla estreta (Thypa angustifolia). [foto Jordi Badia]