La vall del Cardener, ampla a la plana al·luvial de les Hortes i de Reguant, s’estreny sobtadament al Fusteret. Aquest relleu aparentment capriciós és una conseqüència de la complexa estructura geològica de Súria, tallada pel riu Cardener.
A Súria, en seqüència de nord-oest a sud-est tot i que no alineades exactament, es distingeixen les següents estructures geològiques lligades solidàriament:
– Anticlinal nord o de la Ribera de Coaner
– Falla de Mig-Món – Anticlinal de Balsareny
– Falla del Tordell – Anticlinal de Súria-Castelltallat
– Diapir o anticlinal diapíric de Súria
Aquestes estructures tectòniques tenen un origen comú en la plasticitat de la formació salina Cardona del subsol i, en part, en la compressió de l’orogènia pirinenca.
El diapir salí de Súria és comparable al més conegut de Cardona, amb la diferència que el sostre del diapir de Súria està totalment cobert per sediments quaternaris aportats pel Cardener. El sostre del diapir de Súria ocupa com a mínim el Pla de Reguant on de tant en tant es formen bòfies i, a la riba esquerra del Cardener, la zona del pou del Salí on l’any 1912 es descobrí l’existència de potassa entre la sal sòdica de la formació Cardona; caldrien sondejos per una delimitació més precisa. La irrupció de la sal inclina els estrats d’altres tipus de roca que es troben al contorn del diapir i que, en conjunt, prenen forma de plec anticlinal.
Una manifestació ben visible dels estrats inclinats per l’empenta del diapir salí de Súria la proporciona el petit torrent de Camprubí o del Fusteret, afluent per l’esquerra del Cardener, que talla una vall profunda i perpendicular a la del riu des de l’extrem sud del runam salí de Súria fins a la barriada del Fusteret. El torrent de Camprubí exhibeix els estrats de margues i de calcàries del complex lacustre de Sanaüja (Priabonià, Eocè Superior) que aquí es denominen formació geològica Súria, fortament inclinats cap a sud-est per l’enlairament diapíric. Aquestes roques de la formació Súria són més antigues que les margues i lutites roges de la formació Artés i per tant estratigràficament estan situades per sota, però l’empenta del diapir les fa aflorar. Si ens movem del torrent de Camprubí cap al sud-est, en la direcció del cabussament dels estrats, les roques esdevenen progressivament més modernes.
Les imatges, obtingudes totes mirant cap a l’est -és a dir, amb el nord a l’esquerra i el sud a la dreta- i ordenades en una seqüència que remunta el torrent de Camprubí des de la barriada del Fusteret, mostren els estrats inclinats al flanc sud-est de l’anticlinal diapíric de Súria. Les roques de color clar, escairades i consistents són calcàries lacustres. La imatge 1ª és a la via Súria-Manresa dels FGC a tocar de la deixalleria de Súria, la 2ª i la 3ª entre la via i la font de la Serra, i la 4ª entre la font de la Serra i el runam salí.
La imatge 4ª mostra, a més de les capes de roca, el torrent de Camprubí pel qual en temporades plujoses circula salmorra procedent del gegantí runam salí de Súria. La inclinació general dels estrats cap a sud-est fa que la salmorra generada pel runam i filtrada al subsol circuli majoritàriament en aquesta direcció i reaparegui al torrent de Camprubí, no pas cap al nord-oest en direcció a la riera de Tordell.
[fotos Jordi Badia]