La formació geològica Artés de lutites vermelles continentals pren el nom del llarg penya-segat tallat per la riera Gavarresa al vessant est de la muntanya de Fucimanya o de Montcogul, on aquests materials afloren a bastament. L’any 1971, en aquest balç va ser descrita la formació geològica, per tant n’és l’estratotipus i fou batejada amb el nom d’Artés, la població més propera. A l’interès geològic de ser la referència estratigràfica, aquest llarg precipici afegeix delicades morfologies d’erosió en xaragall i un indubtable valor estètic o paisatgístic. A la foto 2ª, en segon terme darrera del penya-segat de lutites rogenques que constitueix pròpiament l’estratotipus de la formació geològica Artés, s’observen a la dreta de la imatge el Pla de Roques Albes format per calcàries lacustres i, més enrere i al centre, el cim de Montcogul.
La carretera C-25, l’eix transversal de Catalunya, passa durant els 2 km a l’est de la sortida d’Artés per sota d’aquesta cinglera, a una distància suficient per observar-la bé.
Les roques de la formació Artés són originades pels sediments dipositats en una plana continental per rius que, on ara és el Bages, provenien de les serralades situades al sud, fa entre uns 35 i 30 milions d’anys, des de finals de l’Eocè fins ben entrat l’Oligocè, durant el Terciari o Cenozoic. Els materials que es troben actualment són sobretot lutites i roques sorrenques, tot i que també hi ha conglomerats originats per paleocanals, capes de calcàries lacustres i en algunes àrees vetes de guix fibrós. El color rogenc tan característic de la formació Artés és degut a la presència d’òxid de ferro. La formació Artés se situa estratigràficament per sobre de la formació Cardona d’evaporites.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Lídia Ribas (2ª)]