La ruleta russa del col·lector de salmorres continua escampant la dissort. El premi gros de la mortaldat del bosc de ribera ha caigut aquesta vegada a un tram d’uns 50 metres de la vora del Llobregat, entre la Gola del Bigaire i la central hidroelèctrica de Les Marcetes o de la CAME, al terme de Manresa. La dissort ha quedat repartida entre pollancres -els més desafortunats-, àlbers i roures.
El bosc de ribera és, de llarg, el més esponerós i el de major biomassa entre els boscos que existeixen al Bages. Precisament, aquest és el tipus de bosc que habitualment rep les conseqüències nefastes dels vessaments de salmorra. En contraposició a la recuperació ràpida d’un bosc de ribera quan és afectat per una riuada, aquí el bosc de ribera tardarà a recuperar-se degut a la salinització de la terra, més o menys intensa, profunda i duradora depenent del volum de salmorra que s’hagi vessat. El rastre de sal encara ben evident no presagia res de bo.
El vessament de salmorra és al costat de la tapa del col·lector que porta la referència P.489.V. Deuria succeir a començaments de juny del 2021.
Aquesta situació que pensaríeu fortuïta i anòmala, de fet no ho és tant. Seguint la riba cap al nord, les dues properes tapes del col·lector tenen sengles vessaments anteriors de salmorra, amb la consegüent mort fulminant de trams de bosc on vivien grans pollancres. La traça del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat es pot seguir en superfície pel rosari de clapes de mortaldat que va causant.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]
- Vegeu imatges d’altres vessaments del col·lector de salmorra, només al terme de Manresa, a la pollancreda de L’Angle, a la riba del Cardener a l’entrada sud a la ciutat, a l’alçada del Pont Vell i a la plataneda del parc del Cardener.
- Vegeu l’article L’espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat, de Jordi Badia.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.