El riu Llobregat es salinitza al passar vora el polígon industrial de l’Illa, al sud de Sallent. És un fet conegut des de fa molts anys que, tanmateix, persisteix.
L’àrea afectada per salinització és coneguda com els plans de l’Illa. Ocupa la meitat nord de la terrassa fluvial de la riba dreta del Llobregat que a uns 15 metres d’alçada per damunt del curs del riu s’estén des de La Botjosa, on hi ha el barri, el runam salí i la planta minera de la Botjosa, fins al tram final de la riera de Soldevila passant pel polígon industrial de l’Illa. Als plans de l’Illa, la terrassa fluvial plana, feta majoritàriament de grava, cobreix el terreny del Terciari distorsionat pel complex de la falla del Guix. Els dos runams salins de Sallent se situen precisament sobre els plans de falla del Guix; el del Cogulló directament sobre el terreny del Terciari i el de la Botjosa amb la terrassa fluvial permeable entremig.
Salmorra generada pel runam del Cogulló es filtra com a mínim pel pla de la falla del Guix situat més al sud. Aquesta sal és visible al tall de la via dels FGC.
Per la seva banda, salmorra originada pel runam de la Botjosa salinitza l’aqüífer de la terrassa fluvial i brolla al contacte entre la terrassa i el terreny del Terciari, sobretot allà on coincideix amb plans de falla del complex de la falla del Guix.
La imatge 1ª mostra la instal·lació de recollida de salmorra, precària, insuficient i malmesa per la riuada del 04.06.2026, emplaçada a l’escarpament de la riba per on el pla de falla de més al sud creua el riu.
La imatge 2ª mostra un altre pla de falla, aquest més al nord i coronat per la terrassa fluvial, d’on regalima aigua salada.La superfície queda coberta d’una pàtina de cristalls de sal comuna, no pas de guix.
Entre aquests dos plans de falla visibles a la riba dreta hi ha la font salinitzada i captada de l’Illa, que dona nom a l’indret.
A l’espai més fondo dels plans de l’Illa creixen plantes halòfites: Frankenia pulverulenta, Spergularia diandra, Spergularia marina, Atriplex prostrata, Plantago coronopus, i les gramínies Elymus pungens i Parapholis incurva.
Contrasta la poca atenció a la captació de salmorra als plans de l’Illa amb la seva transcendència en la qualitat de l’aigua del Llobregat.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article La falla del Guix, de Jordi Badia.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages