Lixus angustus (= L.sanguineus) és un diabló, una espècie d’escarabat de la família dels curculiònids, de forma semblant al més comú diabló de la malva (L.pulverulentus) però de mida a la meitat. L.angustus mesura uns 8 mm de longitud. El cap, incloent la trompa ampla i arquejada cap avall, és lleugerament més curt que el … Llegiu més
Nonea echioides (= N.pulla, N.alba) és una herba anual de port i aspecte discrets, de la família Boraginàcies, que al mes d’abril es pot descobrir en prats ruderals i humits, preferentment prop de cursos d’aigua. Nonea echioides enlaira fins a uns 30 cm d’alçada una tija dreta que només es ramifica, i encara poc, quan … Llegiu més
La fumària major (Fumaria gaillardotii [= F.major, F.agraria var.major]), coneguda en català també amb els noms poc específics de colomina i de gallaret o gallaret, és una herba anual gran que, per les seves flors zigomorfes particulars, es reconeix de seguida com una fumària, de la família de les Papaveràcies. La fumària major s’enlaira fins … Llegiu més
Sigilla dorsata és una espècie de formiga de vellut, un himenòpter de la família Mutillidae. Com en totes les formigues de vellut, mascles i femelles de Sigilla dorsata són molt diferents. Les femelles -a la imatge- tenen l’aspecte de formigues robustes, amb cap, tòrax i abdomen molt clarament diferenciats, i estan cobertes de pilositat llarga … Llegiu més
Larinus planus (= L.carlinae) és un curculiònid -una de les nombroses espècies d’escarabat amb el rostre allargat en una trompa i que en català es coneixen genèricament com a diablons- que s’alimenta de cards del gènere Cirsium. Per tant, proposem anomenar-lo diabló dels cards. El diabló dels cards té un cos oval de 7-8 mm … Llegiu més
Ptosima undecimmaculata (= P.flavoguttata) és un escarabat de la família Buprestidae, aquells de cos allargat, compacte i aerodinàmic, i sovint de colors vistosos. L’adult de Ptosima undecimmaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té forma semi-cònica amb el dors arrodonit i el ventre pla, el cap curt i ample que queda mig amagat sota el … Llegiu més
S’espera amb impaciència i il·lusió l’arribada de la primavera, que els arbres treguin fulles noves i que tot recomenci. Enguany, però, la primavera no ha arribat als plàtans del passeig del Riu al tram de la Manresa més monumental, de la Seu al Pont Vell. Un vessament de salmorra, sí, un altre vessament del maleït … Llegiu més
La cargola moscada (Erodium moschatum) és una herba anual que, amb el seu pom de fruits amb un bec llarg i dret com una agulla, revela la seva pertinença a la família de les Geraniàcies. La cargola moscada fa una roseta de fulles grans i denses, de la qual s’enlairen fins al voltant de mig … Llegiu més
El lami purpuri (Lamium purpureum) és una herba de cicle anual, de la família Labiades, que crida l’atenció per la forma piramidal de 4 costats i el matís púrpura que pren el capdamunt de les seves tiges. El lami purpuri fa tiges de secció quadrangular d’uns 4 mm de costat, fistuloses, glabres i amb les … Llegiu més
Leprocaulon microscopicum (= L.quisquilare) és un liquen granulós i pulverulent, de color verd glauc o verd turquesa, que viu sobre els petits replans arrecerats de la pluja que formen les esquerdes de la roca. A més dels grànuls que constitueixen el tal·lus primari, pot presentar també petites formes arborescents o coral·lines -que no apareixen a … Llegiu més
Bryophila ravula (= Noctua ravula, Cryphia ravula) és una papallona nocturna de la família Noctuidae que es troba en indrets secaners i rocosos i en ambients humanitzats, sense que se li conegui un hàbitat gaire definit. Els adults tenen una envergadura alar de 24-30 mm. El seu color és bigarrat de tons marrons i grisos, … Llegiu més
El desferracavalls (Hippocrepis scorpioides [= H.comosa ssp. glauca, H.comosa ssp.scorpioides]) és una herba de la família papilionàcies, perenne i de port ajagut. Aquí, per comoditat, restringim l’accepció del nom popular en català de desferracavalls a l’espècie H.scorpioides, malgrat que s’aplica a qualsevol planta del gènere Hippocrepis per la forma sinusoidal dels seus llegums que simulen … Llegiu més
El lletsó punxós o espinescent (Sonchus asper) és una herba de la família de les Compostes, robusta, de cicle anual o biennal. Com els seus noms indiquen, el seu port està entre el d’un lletsó i el d’un card. La tija principal del lletsó punxós assoleix fins a 20 mm de diàmetre i 1 metre … Llegiu més
L’esquamària (Lathraea squamaria) és una curiosa planta de color blanc tenyit de rosa, sense clorofil·la, paràsita de les arrels d’avellaners i d’arbres del bosc de ribera com verns, pollancres, salzes i oms. L’esquamària forma rizomes perennes que embolcallen amb circumvolucions carnoses arrels de la planta hoste, de la qual xuclen l’aliment. Aquests rizomes estan coberts … Llegiu més
El tulostoma d’hivern (Tulostoma brumale) és un bolet molt petit que té l’aspecte d’un pet de llop enlairat per un peu alt i prim. Surt normalment en grupets -tot i que la imatge mostra un sol exemplar- des de començaments d’hivern fins a començaments de primavera entre la molsa, en indrets rocosos amb poca terra … Llegiu més
L’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar l’any 2020 la concessió d’un màxim de 6,86 hm3/any d’aigua depurada procedent de l’EDAR de Manresa pel seu ús a les instal·lacions mineres d’ICL a Súria. A la pràctica, aquest volum significa tota l’aigua de sortida de l’EDAR Manresa que ja no retornarà al medi. ICL-Súria és ja, amb … Llegiu més
La coronil·la glauca (Coronilla valentina subsp. glauca) és un arbust de la família papilionàcies, de fulles perennes, compostes imparipinnades de 5-7 folíols ovats. La coronil·la glauca assoleix al voltant d’1 metre d’alçada amb tiges tortuoses, estriades, glabres i sovint rogenques. Les fulles mesuren uns 5 cm de longitud. Els folíols són sèssils, ovats o escotats … Llegiu més
La bleda (Beta vulgaris subsp. vulgaris [= B.vulgaris]) és una herba anual o biennal, de la subfamília Chenopodioideae inclosa a la família amarantàcies, cultivada en diferents varietats als horts i naturalitzada en sòls humits, fèrtils i nitrogenats. La bleda és una planta cultivada des de molt antic a l’àrea mediterrània. Sembla ser que totes les … Llegiu més
El municipi de L’Estany, a la part alta del Moianès i fins al 2015 inclòs a la comarca de Bages, deu el nom a l’estany que antigament ocupava la plana allargada a l’entrada sud del poble, venint de Moià. Aquesta plana està situada a 865 metres d’altitud i encerclada de serrats que la fan endorreica … Llegiu més
Cardita és un gènere de bivalves marins amb espècies vivents i d’altres extintes que es coneixen només com a fòssils. Aquest és el cas de l’exemplar que mostren les imatges, observat i fotografiat a Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) en terreny de l’Eocè. Cardita es caracteritza per la seva mida mitjana o gran, la forma … Llegiu més
La gran pedrera El Roure, a Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) i propietat de l’empresa Canteras del Llobregat SA, està aturada des de fa anys, però encara pendent de restauració. S’hi arriba per la pista que, partint de la carretera BV-1229 del Pont de Vilomara a Sant Vicenç de Castellet, remunta la vall del torrent … Llegiu més
Gymnosporangium confusum és un fong de l’ordre de les puccinials -conegut abans com a ordre de les uredinals-, fitopatogen, que necessita dos hostes per completar el seu cicle vital: un arbret del gènere Juniperus, quasi sempre el càdec (J.oxycedrus), com a hoste primari, i un arbre o arbust de la família rosàcies i la tribu … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages a Sant Jaume de Vallhonesta, el gran hostal, ja parcialment enrunat, del Camí Ral de Manresa a Terrassa, durant la sortida naturalista del 07.03.2026. Sant Jaume de Vallhonesta està situat a la carena que separa entre les valls de Santa Creu i de Vallhonesta, prop del límit nord-est del parc … Llegiu més
La Roca Foradada de Montserrat és la foradada més gran i més coneguda a la Catalunya Central, però no és pas l’única. A l’extrem nord de la serra del Ginebral, entre el mas del Ginebral i el coll de Gipó per on passa l’antic Camí Ral de Manresa a Terrassa i a tocar del límit … Llegiu més
La riera de Talamanca té la capçalera als torrents de la Vall i de les Refardes, al territori enlairat de l’extrem nord del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en terme municipal de Mura. Quan els dos torrents conflueixen a l’entrar al terme de Talamanca passa a denominar-se ja riera de Talamanca, … Llegiu més
La font de Talamanca és aquella on els veïns de Talamanca anaven a buscar l’aigua i que, fins a la dècada dels anys 1970, fou l’únic subministrament a la població. Està situada enllà del carrer de la Font, passada la darrera casa i seguint uns 250 metres per la pista que baixa a trobar la … Llegiu més
Chrysotoxum intermedium és un dípter de la família dels sírfids, una d’aquelles mosques que exhibeixen colors copiats dels de les vespes, en un cas exemplar de mimetisme batesià. El gènere Chrysotoxum comprèn sírfids de cos ample i d’uns 12 mm de longitud, de colors brillants negre i groc, i amb antenes distintivament llargues. El patró … Llegiu més
La pista que remunta la vall del torrent de Rubió pel vessant de Puigsoler, des del veïnat de Vallhonesta cap a la serra del Ginebral i el coll de Gipó, travessa, a uns centenars de metres enllà del gran mas de Can Forns, dues pedreres aturades i contigües: primer i a la part de sota … Llegiu més
L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire diürn de la família dels accipítrids. Té una longitud de 65 a 72 cm, una envergadura alar de 150 a 180 cm, i pesa d’1,6 a 2,4 kg. És sedentària, té una distribució eurasiàtica i nord-africana, i a Europa només es troba als països del sud, on … Llegiu més
Coprinellus domesticus (= Coprinus domesticus) és un fong que creix a la fusta i als troncs caiguts i en contacte amb terra humida, als racons arrecerats. Coprinellus domesticus fa un miceli entortolligat de color rovell ben visible a la superfície de la fusta, que penetra també al seu interior contribuint notablement a estovar-la i degradar-la. … Llegiu més
La riera de Guardiola drena una conca d’extensió considerable al sud-oest de la comarca de Bages i una part menor a la d’Anoia, centrada a la població de Sant Salvador de Guardiola, amb límits a l’altiplà de Castellfollit del Boix i a la carena de Sant Pau de la Guàrdia i desembocadura al riu Cardener … Llegiu més
Al costat del camí que remunta el tram final de la vall de la riera de Guardiola al terme de Castellgalí i poc abans d’arribar al grandiós mas de Cornet que dona nom també a la riera en aquest tram, el vessant de la serra de Montlleó queda tallat per un xaragall escarpat d’erosió. El … Llegiu més
El xaragall de Marganell és un balç amb les formes fractals de xaragall situat al costat extern del meandre de la Fassina de la riera de Marganell, prop de l’ermita de Sant Jaume de Castellbell i de la cruïlla on la carretera BV-1122 a Sant Cristòfol arrenca de la BV-1123 de Castellbell a Marganell i … Llegiu més
Les conegudes Muntanyes Russes no són l’única àrea aixaragallada o badland del terme de Sant Vicenç de Castellet. Al veïnat de Vallhonesta, al vessant que s’enfila cap a Puigsoler a l’esquerra del torrent de Rubió i poc abans d’arribar a la pedrera del Roure, hi ha el xaragall de Can Forns que pren el nom … Llegiu més
La riera de Rajadell neix de la unió de petits torrents a Sant Pere Sallavinera, a la comarca d’Anoia, i, una vegada confirmada la seva condició de riera de Rajadell, entra a la comarca de Bages i es dirigeix vers l’est durant uns 25 km amb poques giragonses passant per Aguilar de Segarra, Castellar, Rajadell, … Llegiu més
A l’arribar a Súria, el riu Cardener s’encaixa al meandre de la Ribera de Coaner. Malgrat ser a tocar de la població de Súria, les dues ribes del meandre pertanyen al terme municipal de Sant Mateu de Bages. La riba esquerra, l’externa de la volta del meandre, és un escarpament vertical de 550 metres de … Llegiu més
La floridura negra o floridura negra del pa (Rhizopus stolonifer) és un fong de l’ordre de les Mucorals que havia estat adscrit a la divisió dels Zigomicets que actualment s’ha partit en grups menors i de la mateixa categoria taxonòmica, el més extens i conegut dels quals és precisament la divisió Mucoromicets. La floridura negra … Llegiu més
Qui volti pel sud del terme de Manresa prop del riu Cardener s’haurà adonat de la presència de grans tubs descarregats en descampats anunciant l’inici imminent d’obres de gran abast. Els tubs apilats són de polièster reforçat amb fibra de vidre (GRP), mesuren 60 cm de diàmetre per 11,7 metres de longitud, i han de … Llegiu més
La barretera (Petasites pyrenaicus [= P.fragrans]) és una herba de la família Compostes, curiosa per molts aspectes. La barretera té rizomes que serpentegen dins del sòl o sota la fullaraca, dels quals neixen les fulles i les tiges. Les fulles tenen un pecíol d’uns 15 cm de longitud, gruixut, pilós i eixamplat a la base … Llegiu més
Les obres de remodelació integral del carrer Guimerà, al cor de Manresa, han comportat la tala dels liquidàmbars (Liquidambar styraciflua) que donaven color i identitat a aquest carrer, el més comercial de la ciutat. Les imatges mostren el tram de carrer Guimerà entre els Esquilets i el Passeig sense arbres, i una de les soques … Llegiu més
La vall del Cardener, ampla a la plana al·luvial de les Hortes i de Reguant, s’estreny sobtadament al Fusteret. Aquest relleu aparentment capriciós és una conseqüència de la complexa estructura geològica de Súria, tallada pel riu Cardener. A Súria, en seqüència de nord-oest a sud-est tot i que no alineades exactament, es distingeixen les següents … Llegiu més
El torrent de Camprubí, a Súria, discorre des de la base sud del runam salí del Fusteret fins a desembocar al riu Cardener al tram del barri del Fusteret. Habitualment, el torrent de Camprubí estava sec perquè la seva surgència principal de tota la vida, la font de la Serra, està captada i la seva … Llegiu més
Amb els embassaments de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç plens respectivament al 89,6% i al 93,6%, poca capacitat queda per retenir l’aigua del riu Cardener després de les pluges continuades del mes de gener d’enguany que han superat amb escreix els 100 L/m2 arreu de la conca. Les imatges mostren el riu … Llegiu més
El dissabte 24 de gener del 2026, la precipitació deguda al pas del front associat a la borrasca Ingrid fou de neu a les zones altes de la Catalunya Central. La cota de neu se situà al voltant dels 400 metres a l’oest, els 500 metres a l’est i al nord, i els 700 metres … Llegiu més
La font Nova és al municipi de Sant Salvador de Guardiola, al peu de la carretera C-37z, la carretera antiga de Manresa a Igualada, al punt quilomètric 85 i davant de la casa coneguda precisament com de la Font Nova, a la sortida de Sant Salvador de Guardiola en sentit sud-oest cap a Igualada. La … Llegiu més
La font del Calvet -escrit a vegades Calbet– és a la riba dreta o sud de la riera de Guardiola, entre el curs riera i la masia del Calvet, actualment restaurada i arreglada com a centre cívic municipal, de la qual pren el nom. També s’anomena del Calvet l’extensa urbanització, començada als anys 1970, esdevinguda … Llegiu més
El riu Cardener crescut amb aigües tèrboles el diumenge 18.01.2026 al seu pas sota el Pont Vell de Manresa, durant l’episodi de llevantada a Catalunya causada per la borrasca Harry que s’allargà des de dissabte 17 fins al dimarts 20. El dissabte 17.01.2026, les estacions meteorològiques automàtiques de Sant Salvador de Guardiola i de Cardona … Llegiu més
A la banda nord de l’altiplà de les Tàpies del municipi de Calders, en una àrea equidistant entre la gran masia de les Tàpies i el Forn de la Calç que acull el CACIS -Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat- i que probablement pertany a la finca de les Quingles, s’ha eliminat bosc per engrandir notablement … Llegiu més
