A les comarques de Bages i Moianès les fonts solen tenir un cabal modest; no hi ha surgències comparables a les dels naixements dels rius Cardener a La Coma (Solsonès) i Llobregat a Castellar de n’Hug (Berguedà) situades als peus de grans massissos calcaris. Les fonts més cabaloses del Bages es troben a la base dels massissos de conglomerat de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac, i de Montserrat. A l’àrea de la serra de l’Obac destaquen les fonts a l’entorn de Mura -la Mascarosa, la Coma, l’Era, del Rector…- i, a més alçada, la font Freda que origina el torrent del mateix nom i la font dels Caus de Mura, la més cabalosa, on neix de fet el torrent d’Estenalles. Els torrents de la Fontfreda i d’Estenalles, al confluir abans d’arribar a Mura, originen la riera de Mura que més avall s’anomena també de Sant Esteve. Al vessant sud de la serra de l’Obac hi ha les fonts de Rellinars, cabaloses i de molta anomenada per la qualitat de l’aigua. El municipi de Rellinars pertany administrativament a la comarca del Vallès Occidental, malgrat que, geogràficament, la riera de Rellinars que neix d’aquestes fonts va a trobar el Llobregat al meandre de Castellbell, a la comarca de Bages. La font Gran de Monistrol, situada dins del nucli urbà de Monistrol de Montserrat i que n’abasteix la població, és la més cabalosa del massís de Montserrat. En temporades excepcionalment plujoses, l’aigua brolla també sobtadament per les fonts Mentiroses de Montserrat situades a major alçada que la font Gran. En canvi, a l’interior i a la part alta del massís de Montserrat, les fonts no passen de ser un fil d’aigua en el millor dels casos.
Llevat dels massissos de conglomerat, la variabilitat en el tipus de roca sedimentària al Bages i al Moianès fa que els aqüífers no puguin ser molt extensos i, en conseqüència, les fonts són modestes, però força ben repartides pel territori. Les fonts brollen sempre al contacte entre un estrat superior permeable, normalment una terrassa fluvial de grava o un estrat de calcària amb fissures, i un estrat inferior impermeable, normalment argilós. El projecte de mitjans del segle XX per embotellar i comercialitzar aigua de la font de La Ruca, la més cabalosa del terme d’Avinyó, no s’arribà a realitzar.
Molt sovint les fonts brollen al fons de la vall, a tocar d’una riera que fan créixer. Si l’aigua s’hi entolla, la toponímia confon la font i el gorg de la riera, com en els casos de la font del Rauric a la riera de Vallformosa o del Servitge, de la font del Forn a la riera de Rajadell o de la font de Les Tàpies, a Calders.
Les basses d’aigua de font, sobretot si són ombrívoles, són l’indret preferit dels capgrossos de salamandra. A les fonts i als salts d’aigua hi ha superfícies permanentment molles per regalims i esquitxos que constitueixen un hàbitat particular on poden créixer algues, hepàtiques, molses i falgueres. En aquests ambients es forma la pedra tosca o travertí per la precipitació del carbonat de calci sobre els vegetals que entapissen la roca. El travertí és una roca porosa i decorativa, de bon treballar, lleugera i consistent, que s’utilitza en la construcció; a les arcades i les llindes de moltes cases antigues de Mura n’hi ha bons exemples.
Les fonts han estat tradicionalment valorades i el seu entorn arranjat per fer-lo acollidor. Una font tradicional amb tots els seus elements té l’aigua conduïda cap a un broc, una bassa que manté aigua fresca, una esplanada amb taules o alguns bancs per seure, un camí fàcil per arribar-hi i alguns grans arbres, normalment plàtans, per fer ombra a l’estiu. Les passejades a l’estiu busquen el recer frescal de les fonts. Les fonts de Les Tàpies (Calders), de la Vinyota (Castellterçol), de l’Arrel (Manresa), de la Girada (Rajadell), del Rauric (Rajadell) o del Carner (Castellbell i el Vilar) corresponen a aquest tipus de font tradicional, més o menys ben arranjada i mantinguda per passar-hi una estona agradable.
La Séquia de Manresa contribueix decisivament al cabal de les fonts al regadiu de Manresa. La bella font de Sant Pau, a la riba esquerra del Cardener, n’és una.
Un cas particular són el de la font Salada d’Oló i la font Salada d’Horta d’Avinyó, ambdues d’aigua amb un nivell de salinitat comparable al de l’aigua de mar, i que acaben per abocar a la riera Gavarresa. Aquestes fonts incorporen sals de la formació geològica Cardona que es troba en fondària. L’existència d’aquestes fonts salines menors ha quedat sempre eclipsada per la presència contundent de la muntanya de sal de Cardona i, des de la 2ª meitat del segle XX, pels runams salins. Encara, el gorg Salat de la riera de Guardiola, en terme de Manresa, deu el seu nom a una minúscula font d’aigua lleugerament salina que brolla de les esquerdes de la roca de la riba esquerra.
Una afectació molt més severa a la qualitat de l’aigua és la que s’origina per lixiviats de salmorra que es filtren al subsol per la base dels runams de residus salins de la mineria de potassa i que, després de circular subterràniament i contaminar aqüífers, sorgeixen en fonts que, anys enrere, abans de l’existència dels runams salins, havien estat d’aigua dolça. Així, la font de l’Illa està salinitzada pel runam de La Botjosa, la font del Pitoi i el torrent de Soldevila que circula per sota estan salinitzats pel runam del Cogulló, i la font de la Serra ho està pel runam del Fusteret.
Cal estar també alerta al nivell de nitrats a l’aigua de les fonts del Bages i del Moianès, especialment d’aquelles situades a les àrees agrícoles on els camps poden rebre un excés de fertilitzants, per no repetir la situació de contaminació generalitzada de les aigües per nitrats que s’esdevé a la veïna comarca d’Osona. Segons l’estudi de les fonts del terme d’Avinyó realitzat l’any 2007 per Eudald Vilaseca i Abel Comas del Grup Ecologista d’Avinyó, el 20% de les fonts analitzades superaven el llindar de potabilitat de 50 mil·ligram de nitrat per litre i el 31% es movien en l’interval preocupant d’entre 25 i 50 mg de nitrat per litre.
La secada persistent dels anys 2021, 2022 i 2023 ha fet que moltes fonts s’eixuguessin, fins i tot algunes de les quals no n’hi havia precedent com ara la font Nova, a Sant Salvador de Guardiola, o la dels Caçadors, al vessant de La Tolega, a Sant Fruitós de Bages. Confiem que un hipotètic i tan desitjat increment de la pluviositat a la Catalunya Central faci revenir les fonts.
[Jordi Badia]
- Vegeu Les fonts de Catalunya, l’inventari d’Enric Costa que localitza, fotografia i descriu les fonts de Catalunya, incloent les de les comarques de Bages i Moianès.